dimecres, 17 d’octubre del 2018

DESNONAMENTS UNA PLAGA QUE NO CESA !!!



Amb l’absència dels grups polítics de Caldes, fins i tot, del grup que governa el consistori... HA ESTAT SUSPES EL DESNONAMENT D’UNA FAMÍLIA AMB DUES MENORS.
El nostre agraïment als membres de la PAH de Caldes, als membres de Caldes en Comú i a l’advocat per la seva inestimable participació. El text anterior apareixia el dia 5 de setembre a la nostra pàgina de Facebook. Les diferents forces polítiques de la nostra localitat I “el nostre consistori” tenien coneixement d’aquest possible desnonament que finalment va estar suspès, (fins a la propera),
No va aparèixer ningú de les entitats abans esmentades. No sembla més que ens estem acostumant als desnonament diaris, que la nostra sensibilitat no es veu afectada per què una entitat bancària no tingui cap mena d’escrúpol  de fer fora de la seva llar famílies que si bé en un primer moment podien fer front al deute assolit, ara per diverses raons no els és possible.
Volem ser independents, volem que es respecti la nostra voluntat com a poble, volem que els presos i exiliats tornin a casa seva… i tant que sí !!! Però depenem dels bancs, abaixem el cap davant de les seves decisions i els que ens han de defensar davant de les injustícies ens donen l’esquena o com a mínim no donen la cara. ´
Temps enrere els desnonaments es van convertir en la bandera de diferents moviments o forces polítiques que s’hi mostraven contraris, la premsa es feia ressó en tot moment i tothom mostrava el seu malestar i indignació. Es creia que aquest seria un moviment que en un futur podria impedir més desnonaments. Res més lluny de la realitat.
En aquests  moments han disminuït els desnonaments per no fer front als pagaments hipotecaris i, en canvi, han augmentat considerablement els foragitaments pels impagats del lloguer (solució que se’ls donà des de les PAH. Es va pactar amb els afectats que tindrien un lloguer social per a un període de 3 a 5 anys, període que els permetria recuperar-se econòmicament. Com que el mercat laboral no ha millorat suficient, moltes d’aquestes persones tampoc no poden fer front al lloguer i arribat en aquest punt han d’abandonar la vivenda.  Cada cop n’hi ha més i el coratge i la força per a lluitar-hi en contra va a menys.
Si no som capaços de lluitar i defensar els interessos dels que tenim més a prop, malauradament no ho serem tampoc per a defensar els interessos generals. Cal que hi pensem !!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada