Butlletí extra, desembre 2017

Des d'aquest enllaç podeu veure el nostre butlletí, extra desembre 2017 nº 4

Butlletí

Procés constituent de Catalunya

Enrique Santiago Romero - Abogado

El denominado “Proceso constituyente de Cataluña”, el procés, surgido hace ahora cuatro años en un concreto contexto político y social, va a traer consecuencias para todos los españoles. No me refiero únicamente al debate sobre la configuración territorial del Estado -estado de las autonomías o estado federal- o sobre el modelo de Estado -monarquía parlamentaria o república-, sino a las regresivas consecuencias sobre las libertades y derechos fundamentales de todos que ya empiezan a avizorarse en el horizonte político y jurídico, utilizando a Cataluña y al procés como excusa.

En “La Doctrina del Shock” Naomi Klein nos explicó detalladamente que una de las características de las economías capitalistas es aprovechar las crisis cíclicas  económicas y el estado de angustia social que provocan, para implementar medidas de choque que indefectiblemente derivan en recortes de derechos fundamentales, tanto civiles y políticos como económicos y sociales, con la finalidad última de impedir, dificultar o castigar la protesta y la disidencia.

La prolongada crisis económica que estalló en España en 2007, afectó dramáticamente a las clases medias y bajas, provocando el empobrecimiento de millones de familias, dando lugar a importantes protestas sociales y  proliferando manifestaciones con claro contenido reivindicativo político,  cuestionándose en las calles el modelo económico que empobrecía a millones de personas y el modelo político que lo permitía. Esta situación de protesta e inestabilidad social y política llegó a provocar la abdicación del Jefe de Estado en un intento de preservar el modelo constitucional de gobierno, la monarquía parlamentaria, cada vez más cuestionada socialmente a pesar de ser el modelo contemplado en la Constitución.

El incremento de la conflictividad política y social nos trajo como tratamiento de choque el endurecimiento de las normas penales y de seguridad pública. La reformas del Código Penal de 2010 y 2015 entre otras reformas hicieron desaparecer las faltas penales, convirtiéndolas en delitos, leves, pero delitos. La reforma de la ley de Seguridad Ciudadana de 2015 transformó a esta norma en la denominada “Ley Mordaza”, incluyéndose en ella más de 40 conductas, la mayoría  relacionadas con la protesta social o política,  sancionables administrativamente -es decir, por el Gobierno- a pesar de no ser constitutivas de delito y sin necesidad de desarrollarse un proceso judicial.

El procés surge en Cataluña en el mismo contexto de crisis económica y social que golpeó a amplios sectores de la sociedad catalana con igual dureza que afectó al resto de España. El descontento de la sociedad catalana, con una indudable identidad nacional y cultural propia,  acabó siendo canalizado en buena medida por el proyecto independentista, propalándose una explicación simplificada de lo que acontecía, que se limitaba a  responsabilizar de la crisis económica y social a los poderes centrales del Estado, omitiendo que Cataluña ha sido gobernada durante décadas por unas fuerzas conservadoras que también aplicaron las políticas neoliberales. La crisis independentista en Cataluña está siendo magistralmente aprovechada por las fuerzas conservadoras españolas -el Partido Popular y Ciudadanos- para frenar unos su imparable caída electoral como consecuencia de las incontables infracciones penales de sus dirigentes relacionadas con el saqueo de lo público, y para consolidarse otros como fuerza conservadora de recambio.

La renuncia del Gobierno de Rajoy a poner en marcha una estrategia política  en Cataluña ha dado protagonismo a la Justicia, convirtiéndola en el poder del Estado que estos días está tomando las decisiones con mayor impacto político en la cuestión catalana. Las resoluciones judiciales que se están adoptando  en la Audiencia Nacional y en especial en la Sala Segunda del Tribunal Supremo -el principal órgano judicial creador de jurisprudencia penal de España- nos afectarán a todos los ciudadanos en el ejercicio de nuestros derechos fundamentales, ya que el debate jurídico sobre las conductas penales en que hubieren incurrido los políticos catalanes responsables del proces y la tipificación de estas -en principio Rebelión, Sedición, Malversación y Desobediencia- está derivando en un proceso de redefinición del alcance de los derechos de manifestación y a la protesta social y política. Este debate concluirá dando lugar a una doctrina jurídica escrita que constituirá jurisprudencia de obligada aplicación por todos los juzgados y tribunales de España.

La Constitución proclama como derechos fundamentales la libertad ideológica -incluida la ideología política independentista- “sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley” (art. 16.1), así como “el derecho de reunión, pacífica y sin armas”, o el derecho a celebrar “reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones” (art. 21. 1 y 2). La Fiscalía General del Estado viene calificando las multitudinarias manifestaciones ciudadanas realizadas a favor de la independencia como conductas penalmente constitutivas del delito de Rebelión (art. 472 del C. Penal): “(…) los que se alzaren violenta y públicamente (…)”. Siendo la violencia un elemento imprescindible para la apreciación del delito de Rebelión, -con  sanciones de prisión de hasta 25 años- , ante la evidencia de que las manifestaciones independentistas han sido en general un ejemplo de civismo y respeto a la convivencia, la Fiscalía trabaja en construir la teoría jurídico-política de que la mera presencia multitudinaria de ciudadanos en una manifestación convierte a esta en un hecho violento, argumentando que una multitud reunida en defensa de una idea disidente constituiría una coacción al poder establecido . El Tribunal Supremo tendrá que dilucidar si en el proceso político que ha dado lugar a la declaración de independencia del 27 de octubre ha existido alzamiento y si este ha sido esencialmente violento o si la violencia ha sido un elemento consustancial y necesario para llegar a la proclamación de la denominada República Catalana.

Estar en contra de la independencia de Cataluña no es incompatible con apreciar la realidad tal y como es y tal como la han apreciado la comunidad internacional y creo que la mayoría de los españoles: una de las características del procés ha sido la movilización constante, multitudinaria y pacífica de un sector considerable de la sociedad catalana, carácter multitudinario y pacífico que ha sido alentado hasta la saciedad por la totalidad de fuerzas políticas y sociales independentistas y por sus líderes. Ello no obsta a que pueda haber habido incidentes aislados violentos, que los ha habido, y desgraciadamente más violentos y numerosos en el caso de las manifestaciones celebradas simultáneamente defendiendo la unidad de España. Ello no implica que los convocantes de unas y otras manifestaciones hubieran concertado previamente una estrategia para realizar hechos violentos, siendo evidente que existen sectores minoritarios en cualquier manifestación que, adoleciendo de escasa capacidad de razonamiento, recurren a la violencia como forma primaria de expresión.    

La querella interpuesta por la Fiscalía General del Estado el pasado 30 de octubre contra los miembros de la Mesa del Parlament, argumenta que en Cataluña se ha producido un alzamiento “violento” por el mero ejercicio del derecho a la manifestación:“La violencia (…) no exige que se esgriman armas, ni combate, ni violencias graves contra las personas” (Pág. 100)

“(…) es suficiente que con el alzamiento se haya producido un peligro objetivo para la consecución de los fines rebeldes.” (Pág. 101)

“(…) los días previos y posteriores al de la celebración del referéndum, y desde luego, el mismo día 1 de octubre de 2017, constituyeron (…) un levantamiento violento alentado por los querellados, en el que el sector de la población partidario de la secesión, enardecida por sus dirigentes, desobedeció públicamente y mostró su resistencia colectiva a la autoridad legítima del Estado (…)”. (Pág. 103).

Durante los interrogatorios efectuados el día 9 de noviembre en el Tribunal Supremo a los miembros de la Mesa del Parlament, la Fiscalía incidió en el carácter “multitudinario” y “espectacular” de las manifestaciones celebradas en el marco del procés, pretendiendo demostrar que el ejercicio del derecho de manifestación defendiendo ideas disidentes, cuando deviene en movilizaciones masivas y espectaculares, es una forma de violencia contra el orden establecido.  

Saquen sus conclusiones del hecho de que la Fiscalía de un país democrático utilice este forzado y antidemocrático argumento, criminalizando derechos constitucionales fundamentales como el derecho a la protesta, a la disidencia y a la manifestación. Si esta peligrosa teoría jurídica acaba imponiéndose como jurisprudencia, y por tanto como criterio interpretativo de nuestras leyes, cualquier manifestación pública reivindicando opciones políticas no contempladas -que no prohibidas- por nuestra Constitución, por ejemplo,  un  modelo de estado republicano o el rechazo al artículo 135 de la Constitución, en el caso de ser multitudinaria y considerarse “espectacular”, podrá ser tenida como constitutiva de delito de Rebelión y sancionados su organizadores y participantes con penas de hasta 25 años de cárcel. El derecho fundamental a la manifestación y a la protesta social sería considerado por los poderes públicos como un riesgo para la democracia.

El tratamiento judicial del procés nos deja otras muchas inquietudes, como la actuación de la Audiencia Nacional el pasado 2 de noviembre. El Auto de prisión para los miembros del Govern, tras suscribir los argumentos de la Fiscalía, califica las manifestaciones celebradas durante el procés como conductas propias del tipo penal de rebelión al ser “tumultuarias” (“que está o se efectúa sin orden ni concierto”, según la RAE), y concluye que son manifestaciones violentas por razón de sus reivindicaciones, no necesariamente por lo que en ellas haya ocurrido: “(…) las distintas actividades llevadas a cabo para llegar a  la independencia, que consentían y apoyaban, y que incluían las movilizaciones tumultuarias organizadas (..)” (pág. 14). Más preocupante aún es la ignorancia de los derechos constitucionales a la defensa y al debido proceso (art 24.2) de que hizo gala la Audiencia Nacional, al desatender ostentosamente -a diferencia del Tribunal Supremo- la solicitud de los abogados para que se aplazara el interrogatorio de los querellados unos días, con el fin de proceder a preparar debidamente las defensas de unas personas que, gozando del derecho a la presunción de inocencia, habían conocido pocas horas antes el contenido de las graves acusaciones que se les formulaban, además de haber recibido simultáneamente la citación para comparecer de forma inmediata en sede judicial ubicada a más de 500 km de distancia de su domicilio. Esta forma de actuar, en términos estrictamente jurídicos, se denomina ”sumaria”. Es propia de estados de excepción y absolutamente incompatible con la prohibición de indefensión que consagra nuestra Constitución (art. 24.1).

El debate jurídico derivado de lo ocurrido durante el procés, va a tener alto impacto en la interpretación del alcance y la aplicación de números derechos fundamentales consagrados en nuestra Constitución. Tendrá consecuencias para toda la sociedad española y no solamente para Cataluña o para los independentistas. Cataluña no puede ser la excusa para aplicar a nuestros derechos, los de todos los españoles, no ya un tratamiento de “shock” más, sino el definitivo, que vaciaría de contenido derechos humanos esenciales que nadie nos ha regalado, que han sido conquistados por nuestro pueblo -del que también forman parte los catalanes- tras cuarenta años de dictadura franquista.

Butlletí nº 3 d la Deu Informa

Des d'aquest enllaç podeu llegir i descarregar-vos el número 3 del butlletí de la Deu Informa

Butlletí

La música

La música és una de les expressions més fabuloses de l’ésser humà ja que aconsegueix transmetre de manera immediata diferents sensacions que altres formes d’art potser no poden. Es considera que la música és de gran importància per a l’ésser humà ja que li permet expressar pors, alegries, sentiments molt profunds de diversos tipus. La música permet canalitzar tots aquests sentiments. Part del que ens fa ser humans és la música.

Totes les cultures, des de les primeres civilitzacions fins a les més actuals, creen música. De fet els instruments musicals estan entre els objectes més antics dissenyats per l'home; hi ha troballes per exemple, de flautes de 37 mil anys d'edat i probablement encara més antigues.

Per què és important aprendre música? ¡Per comunicar-nos! En la mesura que  n’aprenem, millor podrem expressar-nos i major serà el nostre enteniment sobre el que significa ésser humans. La música s’ha d'aprendre des de la més tendra infància, ja que el cervell dels nens està en desenvolupament i és el moment perfecte per fomentar hàbits positius. Però qualsevol edat és bona per decidir-se a fer aquest aprenentatge.

                    

Finalment, hi ha un element social en la música. Gaudim d'ella per la mateixa raó que ens agrada menjar, córrer i saltar. Tractar-la com una frivolitat ens porta a ser infeliços. La música es fica sota la pell, crea sentiments intensos i records forts.

A Caldes tot i tenir molta tradició musical ens manca el més important un edifici, adequadament equipat per a poder desenvolupar totes les activitats que aquest aprenentatge comporta. Disposem del millor mitjà: el professorat que s’hi deixa la pell per tal que els alumnes aprenguin. I ho aconsegueixen! Són molts els nois i noies que s’han presentat a examen al Conservatori de Música de Girona i que han estat acceptats. Només cal assistir a les Jornades Musicals que, en col•laboració amb l’Ajuntament, s’organitzen al llarg de curs. Però malauradament des de les escoles i els Ajuntaments la música no  rep la consideració que caldria. Si alguna cosa s’ha de deixar de banda és sempre la música la que rep.

Un altre fet que ens afecta a totes les persones interessades per la música al nostre municipi és la manca de seguretat en la continuïtat de l'equip pedagògic que s'encarrega de l'Aula de Música. No podem estar cada dos anys pendents de si renovarà l'equip actual o en serà un de nou. Actualment, tenim un molt bon equip, qualificat i preparat per a fer que els nostres caldencs gaudeixin de la música alhora que aprenen.

L’ÈTICA I LA CORRECCIÓ POLÍTICA

Portem un temps en el qual les diferents Marees no paren de moure’s. Es mouen amb un sola finalitat, recuperar els drets perduts en les diferents àrees socials que tant ens va costar obtenir i que en tan poc temps hem perdut o han minvat molt considerablement.

Parlem de la Marea Blanca, per tots es coneguda la disminució de personal i serveis en l’àrea de la salut.

En primer lloc caldria aclarir que l'IAS (Institut d'Assistència Sanitària) i el ICS (Institut Català de la Salut), son dues empreses públiques de la Generalitat, amb diferents àmbits d'influència i responsabilitat, -tot i que ens ocasions el mateix- per tan els professionals s'hi troben adscrits, també  tenen diferents convenis col.lectius.  Aquestes empreses al mateix temps en el seu si alberguen Consorcis i Fundacions estratègicament col.locades així com que en ocasions existeixen per pura coincidència, que els interessos dels responsables de la Generalitat en aquesta matèria, es creuen per diferents vies amb els interessos econòmics particulars, com hem dit Coincidències!, Així com que en ocasions es perden o es guanyen llocs de treballs d'una en favor de l'altra (de l'IAS a l'ICS o a l'inrevés) en ampliar o minvar (segons es vulgui veure) els àmbits d'actuació d'ambdues.

D'aquests situacions “controlades” on prima més l'economia de la Generalitat i el negoci dels consorcis o fundacions, surten les deficiències que actualment patim en major o menor mesura els Catalans/es, llegiu: Perduda de personal en l'Assistència primària i especialistes (reduccions de plantilla)

  

Les llistes d'espera ha passat de dies o mesos a anys. L'Assistència de especialistes es demoren en el temps. Les proves preventives sobre càncer de mama, pròstata ..., arriben a trigar, de vegades  passen directament a la 'operació.

Carències en la dotació del Servei de pediatria de l'Hospital Josep Trueta per reduir el nom d'infants de les Comarques Gironines que han de traslladar-se a Barcelona

Tot això es produeix perquè els que "gestionen Catalunya" en lloc d'apostar pels Catalans/es en els temes de Salut, aposten per "altres coses" i fins i tot serveis que eren gestionats per entitats públiques ara ho estan per empreses privades, arribant a consultar a un malalts pendent d'una intervenció quirúrgica, on vol que li intervinguin per la Sanitat Pública? (I l'informen de l'excessiva demora) o per el privat en un parell de setmanes?

Evidentment quan es presenten als ajuntaments per a la seva aprovació mocions en defensa de la salut pública, ni tan sols la porten al ple, es la "raspallen" -com diria Alfonso Guerra- en les reunions informatives. Entre altres coses perquè no poden anar en contra de les decisions preses per les seves "majors" en la seu central de Barcelona

Una bona notícia, la llei 7/2017, de 6 de abril,  recentment aprovada en el parlament!!!

.

"'Conseller' Comín, los enfermeros estamos hartos"

Conseller' Comín,

En el comienzo de su andadura como 'conseller' de Salut, le escribí una carta pública para desearle éxitos, "seny" y muchos aciertos en su nueva aventura política. Falta nos hacían esos aciertos y una mayor sensibilidad con la sanidad pública catalana. Su antecesor había dejado el 

listón demasiado bajo

.

Hoy me vuelvo a dirigir a usted con un mensaje muy concreto de las enfermeras y enfermeros de este país.

'Conseller', año y medio después de la entrada en vigor del Real Decreto (RD) sobre la Prescripción Enfermera en el ámbito estatal, los profesionales de la enfermería y los usuarios del sistema nacional de salud seguimos sufriendo los efectos nocivos y perniciosos de una ley aprobada por el PP con nocturnidad y alevosía. La práctica asistencial diaria y la eficiencia de nuestro sistema de salud se están viendo seriamente afectados porque ustedes los políticos no han hecho lo que prometieron, derogar un RD que únicamente pretendía satisfacer a la derecha y a intereses corporativistas injustificados.

Si desde el Govern no están a la altura de las circunstancias y no tienen el coraje de plantar cara al RD sobre Prescripción Enfermera, implementando un Decreto regulador que dé cobertura legal y autoridad profesional a las enfermeras, el colectivo se movilizará y plantará cara con argumentos de peso: enfermeras y enfermeros estamos capacitados para prescribir determinados fármacos y productos sanitarios. Somos un colectivo muy preparado que hemos contribuido con creces a la eficiencia y sostenibilidad de nuestro sistema sanitario. El usuario del sistema también tiene muy clara esta realidad y no entiende que hayamos ido para atrás como los cangrejos en términos de competencias, seguridad y eficiencia.

Las enfermeras y enfermeros no podemos esperar más el posicionamiento claro y efectivo del Govern de Catalunya. Y no podemos ser más pacientes porque seguimos ejerciendo nuestra profesión en muchísimas ocasiones al margen de la ley. La sociedad nos reclama una atención acorde a nuestra capacitación y ustedes los políticos parecen que únicamente atiendan a posicionamientos interesados de una minoría que todos conocemos muy bien.

Si los profesionales de enfermería ejerciésemos nuestra profesión aplicando el RD a la japonesa, le aseguro 'conseller' Comín que el sistema sanitario colapsaría. Por lo tanto, le pedimos que publique sin más demora el prometido Decreto y que este dé respuesta a nuestras reivindicaciones profesionales y a las necesidades reales de los usuarios del SNS.

(publicado en El Periódico - Aportación de los lectores)
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/conseller-comin-los-enfermeros-estamos-hartos-126886

Moció del Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat sobre Pensions Públiques

La presentació d’aquesta moció, a la que donem suport els Iaioflautes, la Marea Pensionista i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, respon a la certesa que estem vivint una situació de pèrdua de drets socials i individuals, molt especialment en l’àmbit de les pensions. No es tracta d’una apreciació sinó d’una certesa, d’una constatació avalada per les dades de diferents organismes i des de la Xarxa pels Drets Socials, Iaioflautes i la Marea Pensionista i volem, una vegada més, defensar aquests drets.

La crisi econòmica actual, que ara no és moment ni lloc per a valorar, ha tingut com a conseqüència l’augment de l’atur, l’existència d’uns salaris més baixos i, com a reacció davant la incertesa, la disminució demogràfica. D’altra banda, la guardiola creada amb el Pacte de Toledo està a punt d’esgotar-se per l’ús no previst que n’ha fet el govern espanyol.
Darrerament, durant 2016, s’ha parlat molt de les pensions. Cal tenir present que el Sistema Públic de Pensions ha tingut ja dues reformes durant els últims cinc anys i, en lloc de donar-li l’estabilitat buscada teòricament, no han fet altra cosa que rebaixar el poder adquisitiu de les pensions i abocar-les, d’aquí a uns quinze anys, a una situació que en lloc de permetre viure serviria únicament per a sobreviure.

Veiem que l’economia va créixer el primer i segon trimestre del 2016 un 3,4%, i el tercer un 3,2. Si mirem l’atur, ha baixat: a Catalunya ha passat, entre 2015 i 2016, del 17,7% al 14,9%. A Espanya, en el mateix període, ha passat del 20,9% al 18,6%. Si tenim creixement i baixa l’atur, les pensions s’haurien de poder recuperar lentament. Si mirem els salaris, veiem que han baixat de mitjana un 0,3% entre setembre de 2015 i 2016. Si mirem les càrregues socials, els diners que els empresaris han de dipositar a la Seguretat Social, veiem que han baixat un 0,9% gràcies a les bonificacions que s’apliquen a les cotitzacions. Així, les pensions publiques no poden refer-se.
Les conseqüències de la reforma laboral, conjuntament amb la darrera reforma de les pensions, tenen i tindran un impacte nefast en la situació econòmica dels actuals pensionistes i, encara més, en la dels futurs pensionistes. Creix l’economia, hi ha menys atur però la precarietat laboral i la devaluació salarial, promoguda per la reforma que va aprovar el PP, ha elevat la proporció de treballadors pobres (els que, fins i tot amb feina, no arriben a uns ingressos suficients per cobrir les seves necessitats bàsiques) fins al 13,2%, el tercer nivell més alt de la UE, després de Romania i Grècia. Si l’economia creix (més PIB), caldria esbrinar on és, aquesta riquesa que es crea.

Espanya és un dels estats de la UE que té unes pensions més baixes. L’actualització de les pensions amb un 0,25% d’augment, independentment de l’IPC, no farà altra cosa que agreujar la situació. L’any 2011, la pensió representava el 72,4% del sou que cobrava el pensionista, i es preveu que l’any 2060 representi únicament el 56%, segons l’OIT. I això es veu agreujat per l’aplicació d’una fórmula de càlcul de la pensió que discrimina els pensionistes de més edat, amb una reducció major de la pensió. L’aplicació d’aquesta
fórmula suposarà un problema greu per a les dones, perquè tenen una major esperança de vida.

La reforma suposa, així mateix, un augment de la dificultat per poder aspirar a una pensió plena: la jubilació serà als 67 anys, i es farà el càlcul basant-se en els darrers 25 anys cotitzats i demanant 37 anys de cotització per retirar-se amb el 100% de la base reguladora. Això, en un moment d’atur important, es pot convertir en una llosa per aquelles persones que han estat anys a l’atur o que han tingut la desgràcia de perdre la feina en els darrers anys de la seva vida laboral.
El futur, segons Luis Maria Linde, governador del Banc d’Espanya, serà dur, i ens recomana treballar més enllà dels 67 anys (per poder pagar més a la Seguretat Social i poder cobrar menys temps la pensió) i anar dipositant els estalvis en una pensió privada per compensar la pèrdua de poder adquisitiu de la pensió pública. Això, és clar, qui pugui estalviar alguna cosa. Sort que Marcos Peña, president del Consejo Económico y Social, ens anima: “Quédense tranquilos, su pensión se la garantizo yo”. I és cert, les pensions del futur estan garantides: any darrere any seran més minses i dibuixaran un futur de pensionistes empobrits.

Aquestes reformes, i les conseqüències que tindran en un futur, han sortit poc als mitjans de comunicació, i, quan hi apareixen, sovint és per presentar-les com a exuberants i finançades pels joves. Al mateix temps, però, es diu a aquest joves que, a causa de la generositat de les pensions actuals, aquestes no podran subsistir i que ells hauran de cercar un refugi en les pensions privades. Resulta sorprenent la manca de debat social sobre aquest tema. La major part dels mitjans de comunicació vehiculen l’opinió dels economistes que únicament veuen la possibilitat d’accentuar les mesures restrictives de la despesa, sense plantejar-se altres alternatives que siguin permeables a les necessitats socials.

Veiem i vivim la necessitat d’informar la població més directament afectada: jubilats, futurs jubilats o gent gran en situació d’atur. Considerem imprescindible que els ciutadans siguin conscients del risc que representa que es tanqui l’actual revisió dels Pactes de Toledo en els termes en què està plantejada actualment. Cal una resposta clara, unida i pública davant l’amenaça de convertir les pensions en una aportació residual.

Com a alternativa a aquesta reforma que, segons el FUNCAS, ens pot portar a veure retallat el poder adquisitiu de les pensions un 35%, els signants de la moció plantegem i volem fer arribar a l’opinió pública les següents demandes:

- Que les pensions quedin contemplades dins dels Pressupostos Generals de l’Estat com una despesa més. Les quotes no s’haurien d’eliminar per poder recuperar els Fons de Reserva de la Seguretat Social (la Guardiola). Recuperar un model de revalorització automàtica de les pensions en relació amb l’IPC real per assegurar el manteniment del poder adquisitiu, començant per l’1,9 que es va perdre ja l’any 2012. Reimplantar la jubilació als 65 anys.

- Treballar per la millora de l’actual model de pensions públiques per avançar cap a un model de pensió i de salari mínim per damunt dels 1.000 euros.

- Incorporar al Règim General de la Seguretat Social les persones empleades de la Llar, amb tots els drets, inclosa la prestació per atur i la cobertura de les llacunes de cotització.

- Retornar a la situació anterior al 2 d’agost de 2011 en el sistema de cobertura de llacunes de cotització durant el període de càlcul de les pensions. Així mateix, per poder garantir una vida digna als pensionistes, més enllà de les pensions, demanem també: - Eliminar qualsevol tipus de copagament o repagament sanitari. - Preservar els serveis públics contra la tendència privatitzadora que els va deteriorant i desvirtuant. - Reconeixement del dret a uns subministraments bàsics garantits (aigua, llum, gas).

Atès que s’estan realitzant una campanya en defensa de les pensions públiques arreu de Catalunya, els Iaioflautes, la Marea de Pensionistes i la Xarxa pels Drets Socials ens hem sumat a aquestes accions i a través del Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat demanem al Ple de l’Ajuntament de Girona l’adopció dels següents acords:

1. Mostrar el suport de l’Ajuntament a les reivindicacions exposades en aquesta moció.
2. Reclamar a la Generalitat de Catalunya el compromís de treballar per garantir un sistema de pensions dignes i basat en principis de justícia social i equitat.
3. Proposar al Consell Municipal de la Gent Gran i als diferents Casals de Gent Gran de la ciutat d’implicar-se en l’organització de sessions informatives i futures accions.
4. Oferir tot el suport municipal per tal de facilitar les xerrades informatives als centres cívics, OIAC i altres espais municipals que s’acordi, així com facilitar els permisos i l’ajuda material necessària.
5. Donar trasllat d’aquests acords a la Generalitat de Catalunya, a la Secretaria d’estat de la Seguretat Social, a l’Associació de Iaioflautes de Girona a la direcció de correu electrònica: iflautesgirona@gmail.com

Nou butlletí, abril 2017

Des d'aquest enllaç podreu veure i si voleu descarregar el nostre butlletí del mes d'abril


Butlletí abril 2017

L'emotiva carta que un metge dedica a la Infermeria: "Sense tu no sóc res"

Què seria de mi, si tu no haguessis estat aquí? ", Li escriu en una publicació després d'anys de treball conjunt

Les llargues hores de treball conjunt a través dels anys han servit perquè un metge rural hagi volgut dedicar unes emotives paraules al seu bloc per reivindicar la feina dels infermers en la sanitat pública. La seva declaració, sota el títol "Sense tu no sóc res", aprofitant la cançó del duo Amaral, ha corregut per les xarxes als últims dies per reconèixer la tasca dels que treballen mà a mà amb els metges.

                                                                                                                                                                              Ángel López, el metge rural autor de la carta als infermers

Després d'assegurar que metges i infermers són les "dues peces indispensables en l'atenció sanitària a les persones", recorda que "molts dies passa consulta en un consultori rural, només amb un infermer / a". "Des que vaig començar a treballar ha estat present allà on vaig ser un infermer / a, sempre en l'habitació del costat a les guàrdies, sempre al meu costat a l'ambulància, treballant junts en l'atenció als pacients crònics, patint i suant juntament en l'atenció a emergències, administrant els tractaments indicats, rebent en comú als pacients ", explica el metge rural.

Tot i que admet que en ocasions ha coincidit amb infermers als que creu que no els agradaven aquestes tasques, sí que es para a preguntar-se què hauria estat de Joan quan va tenir aquell infart si l'infermer no hagués estat allà, agafant oportunament una via venosa tot d'estar hipotenòs. "O de Francisca quan va tenir el xoc anafilàctic que gairebé acaba amb la seva vida, de no venir amb mi en aquest moment la meva companya infermera, o de la lactant que va tenir l'ennuegament i es va recuperar sense seqüeles perquè tu hi eres amb mi, o què hauria estat de mi sense les converses i rialles, discrepàncies i discussions, nits d'insomni i albes a l'ambulància amb tu, en els llargs dies de guàrdia ", escriu.

Aquestes hores compartides han fet que el metge reconegui que de vegades ha passat al costat dels infermers més temps que amb la seva pròpia família i s'han explicat coses personals "més enllà d'una relació laboral i obligatòriament i circumstancialment hem compartit intimitats".

Finalment aquest metge es pregunta "¿Què seria de mi si tu no haguessis estat aquí?", Sentenciant que "sense tu no sóc res".

(publicat a: https://www.redaccionmedica.com/secciones/medicina/la-emotiva-carta-que-un-medico-dedica-a-la-enfermeria-sin-ti-no-soy-nada--9153

Can Carbonell reclama seguretat

Els veïns de la urbanització de Caldes de Malavella, han patit fins a tres atacs de gossos perillosos constatats en les últimes setmanes. Davant la manca de protecció per part de les autoritats i l'ajuntament i després de denunciar-hi la situació en reiterades ocasions, els veïns es comencen a sentir insegurs. Es reclama més vigilància i de moment, l'ajuntament no dóna solucions.

La situació a la urbanització, Can Carbonell, de Caldes de Malavella comença a resultar una mica incòmoda per als seus veïns que han vist impotents com uns gossos de raça perillosa han atacat, almenys, tres persones en les últimes setmanes. Pel que sembla, els gossos tenen amos però aquests no prenen les mesures necessàries perquè no s'escapin. Es desconeix si compten amb els permisos i documentació necessària per posseir aquest tipus de races canines.

Són ja diverses les denúncies i protestes que de forma escrita han arribat a l'ajuntament reclamant ajuda i més seguretat al respecte en aquesta urbanització, però de moment, no s'han pres les mesures necessàries (ni policials ni administratives) per assegurar la tranquil·litat d'un veïnat que cada dia viu amb més por.

Les trucades a la policia municipal de Caldes de Malavella (documentades fins i tot amb mails i fotografies), han acabat en respostes negatives per part de les autoritats policials, assenyalant que no compten amb els mitjans necessaris per atrapar aquest tipus de gossos.

A més, la indignació creix quan algun veí no pot passejar tranquil·lament quan aquests gossos caminen sense lligar i els amos no posen cap mitjà per evitar una possible desgràcia que ja ha estat a punt de succeir. Creix la impotència.

Per la seva banda, l'alcalde de Caldes de Malavella, Excm. Salvador Balliu, haurà de intentar tranquil·litzar els veïns i explicar la raó per la qual no funcionen els protocols de convivència que va anunciar en el seu dia i que va publicar en diversos mitjans de comunicació amb la intenció de donar a conèixer un sistema "pioner" per a la convivència a Caldes de Malavella.

La realitat actual de la urbanització és de por acompanyat per un sentiment de deixadesa per part de l'ajuntament.