Pressupostos 2019 Ajuntament Caldes de Malavella

ELS PRESSUPOSTOS PER 2019 NO SÓN CONTINUISTES

Si en els pressupostos de 2019 augmenta la pressió fiscal per habitant per mantenir els serveis però baixen les inversions no estem davant d'uns pressupostos continuistes.

La pressió fiscal per habitant és l'esforç que ha de fer cada habitant per pagar els impostos municipals que són l'IBI, els vehicles, l'IAE, l'ICIO i  les Taxes.

continua llegint...

PUNT VIOLETA FESTA MAJOR CALDES DE MALAVELLA

Llegim amb gran satisfacció que des de l’Ajuntament de Caldes es treballa per un “Caldes lliure de sexisme”. Almenys això és el que posa en una notícia penjada en la web de l’Ajuntament: http://www.caldesdemalavella.cat/noticies/acaba-la-fmcaldes18

Però la satisfacció dura poc.

La notícia segueix amb: “La nit de divendres hi havia instal·lat el “punt violeta” fora del recinte firal, on es repartia informació i un equip de professionals conscienciava els joves”.

Ens agradaria que l’Ajuntament ens aclarís què entenen com a “equip de professionals” perquè no va haver cap professional en el punt violeta la nit de divendres.

No només no va haver cap professional al Punt Violeta, sinó que els voluntaris que hi van fer el servei, no havien rebut cap tipus de formació.  I el Punt Violeta, estava situat “fora del recinte firal” es llegeix a la mateixa notícia.

Així és a Caldes, any 2018, 7.351 habitants.

Comparem amb alguna altra població, Blanes, amb 38.813 habitants.

Agafem la notícia també de la pàgina web de l’Ajuntament: http://www.blanes.cat/docweb/2018-07-25-ensorrat

Es llegeix que a Blanes, per 38.813 habitants hi havia 1 professional que feia tasques d’informació, sensibilització i abordatge de les agressions sexistes. A Caldes per contra (7.351 habitants) en teníem un equip de professionals, tu, un equip, es diu des de l’Ajuntament. No s’aguanta per enlloc.

A Blanes, seguint amb la notícia penjada a la web de l’Ajuntament, hi havia una carpa ubicada al bell mig de la plaça a tocar de l’escenari. A Caldes per contra, una carpa fora del recinte firal, i sense llum durant algunes hores.

Anem però a les dades de les persones que es van acostar al Punt Violeta. Caldes 120 persones, Blanes 600 persones: 120 persones dividit entre 7.351 persones dóna un 1,63%. A Blanes, 600 persones dividit entre 38.813 persones dóna un 1,55%. Si creuem aquestes dades amb la xifra dels recursos econòmics que es van destinar al Punt Violeta tampoc no quadra. A Blanes han destinat 4.000 € dels 45.000 € que costa el Festival Ensorra’t de la Festa Major, és a dir un 9% de les aportacions al Festival, això es llegeix a l’article de El Punt: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1432068-quatre-mil-polseres-contra-el-sexisme-a-la-festa-de-blanes.html

No sabem el cost del Punt Violeta de la passada Festa Major de Caldes de Malavella, no cal.

D’altra banda felicitar, ara sí i sense reserves, al grup de noies de Caldes de Malavella que amb ajuda de l’Espai Jove Ca la Romana, van editar l’audiovidual Per a tu, per a mi, per a totes, presentant el passat dia 28 de setembre al Teatre Municipal de Caldes.

AUDIOVISUAL CONTRA EL SEXISME

Després de molta feina, per fi, s’ha presentat l’audiovisual el 28 de setembre al Teatre Municipal de Caldes.

Les autores han estat un grup de joves de Caldes que van sentir la necessitat de denunciar de manera creativa les diferents violències sexuals que pateixen les persones LGTBIQ+

Des d’aquí la nostra felicitació a aquestes joves pel seu treball i per ésser conscients de la discriminació que pateix aquest col·lectiu.

DESNONAMENTS UNA PLAGA QUE NO CESA !!!

Amb l’absència dels grups polítics de Caldes, fins i tot, del grup que governa el consistori... HA ESTAT SUSPES EL DESNONAMENT D’UNA FAMÍLIA AMB DUES MENORS.
El nostre agraïment als membres de la PAH de Caldes, als membres de Caldes en Comú i a l’advocat per la seva inestimable participació. El text anterior apareixia el dia 5 de setembre a la nostra pàgina de Facebook. Les diferents forces polítiques de la nostra localitat I “el nostre consistori” tenien coneixement d’aquest possible desnonament que finalment va estar suspès, (fins a la propera),

No va aparèixer ningú de les entitats abans esmentades. No sembla més que ens estem acostumant als desnonament diaris, que la nostra sensibilitat no es veu afectada per què una entitat bancària no tingui cap mena d’escrúpol  de fer fora de la seva llar famílies que si bé en un primer moment podien fer front al deute assolit, ara per diverses raons no els és possible.

Volem ser independents, volem que es respecti la nostra voluntat com a poble, volem que els presos i exiliats tornin a casa seva… i tant que sí !!! Però depenem dels bancs, abaixem el cap davant de les seves decisions i els que ens han de defensar davant de les injustícies ens donen l’esquena o com a mínim no donen la cara. ´

Temps enrere els desnonaments es van convertir en la bandera de diferents moviments o forces polítiques que s’hi mostraven contraris, la premsa es feia ressó en tot moment i tothom mostrava el seu malestar i indignació. Es creia que aquest seria un moviment que en un futur podria impedir més desnonaments. Res més lluny de la realitat.

En aquests  moments han disminuït els desnonaments per no fer front als pagaments hipotecaris i, en canvi, han augmentat considerablement els foragitaments pels impagats del lloguer (solució que se’ls donà des de les PAH. Es va pactar amb els afectats que tindrien un lloguer social per a un període de 3 a 5 anys, període que els permetria recuperar-se econòmicament. Com que el mercat laboral no ha millorat suficient, moltes d’aquestes persones tampoc no poden fer front al lloguer i arribat en aquest punt han d’abandonar la vivenda.  Cada cop n’hi ha més i el coratge i la força per a lluitar-hi en contra va a menys.

Si no som capaços de lluitar i defensar els interessos dels que tenim més a prop, malauradament no ho serem tampoc per a defensar els interessos generals. Cal que hi pensem !!!

Guàrdies “inhumanes” davant de la precarietat laboral

Les jornades de 24 hores als hospitals posen en risc els facultatius i danyen la conciliació familiar

“Les guàrdies mèdiques són inhumanes i ho paguem tots”, advertia fa uns dies Nicolás Umpiérrez Mayor en una carta a la directora d'EL PAÍS. Aquest lector explicava el cas d'una cirurgiana que, després de 23 hores desperta i 21 de guàrdia procedia a operar un altre pacient. Un cas de “ficció basat en fets reals”, aclaria, però que posava el focus en els riscos del sistema de guàrdies mèdiques. El sector admet que és un tema recurrent però ningú hi troba solucions: els metges estan obligats a fer guàrdies, que a la majoria els convenen per complementar el sou i sortejar la precarietat laboral. Però el cansament de 24 hores afecta el rendiment i, per tant, el pacient.

Un cas real és el d’Irene Bermell, anestesiòloga a l'hospital de Bellvitge. Fa guàrdies presencials de 24 hores des del 2003. “No totes les guàrdies són molt dures però, per molt bones que siguin, has d'estar 24 hores sense saber si podràs menjar a la teva hora, si podràs descansar…”, admet.

Els metges estan obligats a fer guàrdies fins als 50 anys. Es tracta de jornades que, en ocasions, concatenen amb el seu horari de feina ordinari, arribant a sumar 24 hores continuades en actiu. Per llei, els metges no haurien de superar, en conjunt, les 49 hores setmanals de feina, encara que el sindicat Metges de Catalunya admet que, en realitat, en fan moltes més. “Aquest sistema és insostenible. Es fan les guàrdies que faci falta per cobrir les necessitats del servei”, apunta el secretari general de MC, Josep Maria Puig.

Risc per hores

Algunes especialitats són més sofertes que d’altres. Les quirúrgiques, com cirurgia o anestèsia, o la porta d'urgències poden complicar-se més durant les guàrdies. “A mesura que avancen les hores, el cansament repercuteix en el rendiment. Si arribes a les sis del matí i necessites una intervenció, et trobaràs amb el cirurgià i l'anestesista que porten 20 hores veient malalts, operant… Tens més risc si t'operes”, reflexiona Puig. Bermell, que és anestesiòloga i fa unes quatre guàrdies al mes —sempre presencials perquè així ho requereix la seva especialitat— matisa: “Tenim una capacitat de resposta ràpida. El risc per al pacient es minimitza per aquest esforç extra del professional”, agrega.

El sector relata que les hores pesen, però no tant com la pressió assistencial. En qualsevol cas, aquest tàndem és el que posa en risc professionals i pacients. “El problema no és estar 24 hores seguides, sinó la impossibilitat de repartir la càrrega laboral per falta de recursos humans”, valora Gustavo Tolchinsky, secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Hi coincideix Bermell, que critica l'ús abusiu del sistema per a qüestions no urgents i la falta de descans dels professionals. "Hi ha una alta pressió assistencial perquè no només s'atenen emergències, sinó també coses banals. La sobrecàrrega per la xifra de pacients causa un desgast del qual no pots recuperar-te en un dia", apunta l'anestesiòloga.

Malgrat la duresa de les guàrdies, els metges les necessiten com un complement laboral. “La meitat del nostre sou o més són les guàrdies. Si les eliminessin, es notaria. No saps el que és el sou base d'un especialista. Sense guàrdies no podries ni pagar la hipoteca”, lamenta Bermell. Segons una enquesta del Col·legi de Metges de Sevilla, el 95% dels metges no pot prescindir de les guàrdies. No obstant això, adverteix Puig, al mateix temps, aquest sistema precaritza la professió. “Les guàrdies formen part del sistema, no pots escollir fer-les o no. I, de vegades, són una forma de tenir metges en precari perquè els contractes per cobrir les guàrdies del teu servei que no pots assumir”, agrega Puig. Aquest afirma que el més habitual és fer entre quatre o cinc guàrdies al mes, quantitat que puja a fins a set a l'estiu per les vacances.

A Catalunya, una guàrdia presencial en dies laborables es cobra a 24,56 euros l'hora (288 euros la jornada de 12 hores). Els festius i caps de setmana, a 27,75. Les guàrdies localitzables —el metge no es troba al centre sanitari però està disponible a casa seva— es cobren a 9,82 euros entre setmana i 11,10 els dissabtes i festius. “De vegades aquestes quantitats estan per sota del que marca la llei, que diu que les hores de guàrdia han de pagar-se, almenys, al mateix preu que l'hora normal”, apunta Puig.

Les jornades de 24 hores també passen factura a la conciliació familiar, especialment els caps de setmana. “Entre setmana no es nota tant, però el dissabte és esgotador. Matines, vens a l'hospital, passes tot el dia i tota la nit treballant i el diumenge encara ets aquí. Quan arribes a casa, si la guàrdia ha estat dolenta, necessites descansar, de manera que ja no pots fer plans amb la família. I l'endemà, torna a sonar el despertador: són dues setmanes de feina ininterrompuda”, lamenta Bermell.

Les perspectives no són afalagadores i eliminar les guàrdies tampoc està sobre la taula. "No hi ha alternativa. no hi ha metges suficients per instal·lar torns, com a infermeria. I nosaltres no fem un horari, fem una feina: no pots deixar una operació a mig fer perquè s'acaba el teu torn", apunta Puig. "Més que eliminar guàrdies, caldria augmentar els descansos després d'elles", opina Bermell.

EL PAÍS - 9 de juliol de 2018

Butlletí_7, juliol 2018

Des d'aquest enllaç podreu llegir el darrer butlletí...amb temes interessants de Caldes que ens afecten a tots

Butlletí

Ens tornarem a trobar a la tornada de les vacances. Esperem que les pogueu passar el millor possible. No tothom tindrà aquesta sort...Algunes persones són a l'atur, d'altres cobren uns sous mísers que no els permet poder pagar un temps de relax i descans després de tot un any treballant.

Això ens fa arribar a la conclusió que necessitem polítics de veritat, persones que l'únic afany que persegueixen és fer una societat més justa i equitativa per a tothom. Sobren polítics que només fan que fer guardiola (per a ells), encara que sigui a costa de les necessitats d'aquells que, amb bona fe, un dia els van donar el seu vot. Només cal llegir la premsa cada dia i veure que són ben pocs els que tenen les mans netes.

Hi ha una dita que fa així...Qui remena oli, els dits se n'unta...

A l'hora d'anar a votar penseu amb el cap. Potser així podrem canviar alguna cosa.

Butlletí - abril 2018

Des d'aquest enllaç pots descarregar-te el butlletí del mes d'abril 2018

1r de maig - 2018

1r de maig

Presumim que aquest proper 1 de maig, realment serà un dia reivindicatiu, potser com els que se celebraren en els primers anys de la transició.

En aquesta ocasió potser hagin despertat algun dels eterns seguidors “d'aquests sindicats" que es reuneixen amb el govern i la patronal (CEOE) per reconduir les reivindicacions laborals pels camins que els seus "amos" prèviament els han marcat, que a la vegada els fan seus, se'ls venen als seus delegats, alguns d'ells amb "encefalogrames plans" perquè aquests al mateix temps s'encarreguin de difondre als afiliats i treballadors en els seus centres de treball com "la millor de les pitjors solucions; "sempre venent la crisi que Patronal-Govern-"Sindicats" han pactat, perquè si no fos així, ¿A què ve les indemnitzacions escandaloses que perceben els dos sindicats majoritaris (sí, aquests que els seus Secretaris Generals que surten a TV amb Govern i CEOE ) PER LA SIGNATURA DE SEGONS QUINS CONVENIS en determinats sectors de la producció?

Amb tot el que hem descrit amb anterioritat no pretenem transmetre que han de desaparèixer, tot el contrari, volem que siguin honestos, que escoltin el clam de la societat en els carrers i racons, i que actuïn en conseqüència; el nostre desig és idèntic al que ens agradaria que s'apliqués als càrrecs polítics, 8 ANYS D'ACTIVITAT I TORNADA AL LLOC DE TREBALL D'ON VAN SORTIR, i si la seva empresa va tancar, a l'oficina de col·locació.

Estem acudint a discrepàncies entre els iaios i alguns sindicats (dels dos "pactistes") ja que aquests dos últims ara pretenen CAPITALITZAR EL MOVIMENT DELS PENSIONISTES i volen ocupar en les capçaleres d'algunes manifestacions, llocs que no s'han guanyat. .. AL RIU REVOLTAT PRETENEN PESCAR SENSE LLICÈNCIA.

Cal aprendre dels bascos, cap pancarta o bandera de sindicats o partits, només la pancarta de l'organització de pensionistes organitzadora, els altres, benvinguts/es !!!

En la situació actual que per pèrdua de drets de tot tipus, la qual cosa es contradiu amb l'escrit en la "grapejada i VIOLADA CONSTITUCIÓ espanyola", pensem que en totes les manifestacions tenen cabuda totes les persones i organitzacions que se solidaritzin amb els motius que les han generat, fins i tot caben banderes, encara que a no ens agradin, però no hi caben de cap manera aquelles persones i organitzacions singulars que als despatxos signen uns acords que després surten al carrer en aquestes manifestacions a protestar per allò prèviament que “havien pactat."

No és normal que en l'any i segle actual la podrida societat en la qual vivim, es mostri més interessada per temes banals (no vull posar exemples, que cada un se'ls imagini) donant l'esquena a persones (veïnat seu) i col·lectius que pateixen desigualtat, violència (de tot tipus), pobresa, explotació laboral, discriminació, manca d'habitatge, desatenció sanitària, etc.

No serem nosaltres que diguem que no ens divertim i gaudim amb els actes lúdics i esportius que la vida ens ofereix, diem que la vida canvia d'avui per demà, i que d'acord amb el que es publica, si no hem tingut aquesta solidaritat per als altres (sigui l'àmbit que sigui) possiblement rebrem el que sembrem.

8 de març - Què celebrem?

El Dia Internacional de la Dona és una data que se celebra a molts països del món. Quan les dones de tots els continents, sovint separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques, s'uneixen per celebrar el seu dia, poden contemplar una tradició de no menys de noranta anys de lluita en pro de la igualtat , la justícia, la pau i el desenvolupament.

El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com a artífexs de la història i té les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en peu d'igualtat amb l'home. A l'antiga Grècia, Lisístrata va començar una vaga sexual contra els homes per posar fi a la guerra; en la Revolució Francesa, les parisenques que demanaven «llibertat, igualtat i fraternitat» van marxar cap a Versalles per exigir el sufragi femení.

La idea d'un dia internacional de la dona va sorgir al final del segle XIX, que va ser, al món industrialitzat, un període d'expansió i turbulència, creixement fulgurant de la població i ideologies radicals.

Cronologia

1909: De conformitat amb una declaració del Partit Socialista dels Estats Units d'Amèrica el dia 28 de febrer es va celebrar a tots els Estats Units el primer Dia Nacional de la Dona, que aquestes van seguir celebrant l'últim diumenge de febrer fins a 1913.

1910 La Internacional Socialista, reunida a Copenhaguen, va proclamar el Dia de la Dona, de caràcter internacional com a homenatge al moviment en favor dels drets de la dona i per ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. La proposta va ser aprovada unànimement per la conferència de més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides per al parlament finès. No es va establir una data fixa per a la celebració ..

1911 Com a conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l'any anterior, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada (el 19 de març) a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als quals van assistir més d'1 milió d' dones i homes. A més del dret de vot i d'ocupar càrrecs públics, van exigir el dret al treball, a la formació professional ia la no discriminació laboral

1913-1914 En el marc dels moviments en pro de la pau que van sorgir en vigílies de la primera guerra mundial, les dones russes van celebrar el seu primer Dia Internacional de la Dona l'últim diumenge de febrer de 1913. A la resta d'Europa, les dones van celebrar mítings entorn del 8 de març de l'any següent per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb les altres dones.

1917 Com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra, les dones russes van escollir de nou l'últim diumenge de febrer per declarar-se en vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta és història: quatre dies després el Tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres països.

1975 Coincidint amb l'Any Internacional de la Dona, les Nacions Unides van celebrar el Dia Internacional de la Dona per primera vegada, el 8 de març.

1995 La Declaració i la Plataforma de Beijing, un full de ruta històrica signada per 189 governs fa 20 anys, va establir l'agenda per a la materialització delsdrets de les dones.

  

2014 L'58 Sessió de la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW58), la reunió anual dels Estats per abordar qüestions relatives a igualtat de gènere, es va centrar en els «Desafiaments i èxits en l'aplicació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a les dones i les nenes ». Les entitats de les Nacions Unides i les organitzacions no governamentals (ONG) acreditades per ECOSOC van debatre sobre els avenços realitzats i els reptes pendents per complir els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

L'ONU i la Igualtat de Gènere

La Carta de les Nacions Unides, signada el 1945, va ser el primer acord internacional per afirmar el principi d'igualtat entre dones i homes. Des de llavors, l'ONU ha ajudat a crear un llegat històric d'estratègies, normes, programes i objectius acordats internacionalment per millorar la condició de les dones a tot el món.

Amb els anys, l'ONU i els seus organismes tècnics han promogut la participació de les dones en condicions d'igualtat amb els homes en l'assoliment del desenvolupament sostenible, la pau, la seguretat i el ple respecte dels drets humans. L'empoderament de la dona segueix sent un element central dels esforços de l'Organització per fer front als reptes socials, econòmics i polítics arreu del món.

Butlleti - gener 2018

Des d'aquest enllaç us podeu descarregar el nostre butlletí. El primer exemplar va sortir al gener de 2017 i ja anem pel nº 5...El pengem al facebook i el distribuïm per algunes botigues de Caldes.Cada vegada anem fent més unitats i sembla que té força acceptació.

Butlletí