Barcelona contará con 5 nuevas escuelas y 3 institutos-escuela para el curso 2017-18

EL PERIÓDICO / BARCELONA

JUEVES, 16 DE FEBRERO DEL 2017

La ciudad de Barcelona incrementará la oferta de plazas en educación obligatoria para el curso 2017-18 con cinco nuevas escuelas públicas y tres institutos-escuelas, según ha informado este jueves el Consorcio por la Educación de Barcelona.

El objetivo de la creación de las escuelas es "conseguir calidad y equidad en el sistema y mejorar el éxito educativo en el marco de un sistema inclusivo", ha explicado la presidenta del consorcio, Maria Jesús Mier.

Como novedad para el próximo curso, el consorcio actuará en caso de fraude en la preinscipción escolar, llevando a cabo "un control riguroso y exhaustivo de lo supuestos en los que las familias alegan enfermedades digestivas crónicas de un hijo" en el proceso de preinscripción escolar para garantizar el equilibrio en la matriculación y combatir la segregación, ha advertido.

Fruto del acuerdo entre la Conselleria d'Ensenyament y el Síndic de Greuges con agentes de la comunidad educativa y miembros de los distintos grupos políticos del pasado mes de enero, el consorcio también actuará "si se denuncian supuestas irregularidades en los empadronamientos para favorecer una opción de escuela concreta", y ha asegurado que "quedará sin plaza en el centro para el próximo curso el alumno cuya familia haya incurrido en fraude".

Los nuevos centros públicos de educación infantil y primaria permitirán que la programación inicial en la preinscripción, que es de 14.003 alumnos, sea superior a la preinscripción final del curso anterior, que se situó en 13.659, sobre todo en los distritos con mayor necesidad, según Mier.

GRÀCIA, LES CORTS, SANT MARTÍ Y EIXAMPLE

Las escuelas de nueva creación se sitúan una en el distrito de Gràcia, otra en Les Corts, una más en Sant Martí y dos en el distrito del Eixample. Los centros educativos de Gràcia, Eixample 2 y Sant Martí iniciarán el curso en módulos prefabricados, mientras que la Escuela Anglesola de Les Corts lo hará en las instalaciones de la biblioteca Can Rosés.

En primero de ESO, la oferta inicial para el curso 2017-18 es de 14.514 plazas, mientras que el curso pasado finalizó en 14.121. El incremento en la oferta permitirá "seguir avanzando en la mejora del paso entre escuelas e institutos públicos", según Mier.

En la etapa de educación secundaria, está previsto que el nuevo instituto Martí Pous, en el barrio de Sant Andreu, inicie su actividad en los módulos provisionales de la Escuela Can Fabra hasta que finalicen las obras de construcción del nuevo edificio.

La gerente del consorcio, Mercè Massa, ha afirmado que una de las líneas de actuación destacadas de este curso "es la creación de tres nuevos institutos-escuela en la ciudad", con los que se perseguir "disminuir el absentismo estudiantil".

Estos centros son el Instituto Escuela Antaviana, en Nou Barris, de dos líneas, el Instituto Escuela El Til·ler, en Sant Andreu, como continuidad de la escuela Bernat Boil; y el Instituto Escuela Trinitat Nova, en Nou Barris, que nace por transformación de las escuelas Sant Josep Oriol, Sant Jordi y el Instituto Roger de Flor.

Les plantilles dels hospitals Quirón, Dexeus, El Pilar i Teknon cridades per CGT a la vaga indefinida

El conflicte al gegant de la sanitat privada, el grup Quironsalud, s’endureix. Un dels sindicats, CGT, han convocat vaga indefinida als centres Quirón, Dexeus, El Pilar i Teknon a Barcelona. L’aturada començarà al torn de nit de dimarts, 21, a partir de les nou del vespre i és de durada indefinida, segons fonts del sindicat de sanitat privada de la CGT.

Vall a dir que la resta de forces sindicals no secunden la vaga. CCOO, UGT, SATSE i altres organitzacions mantenen una altra estratègia més gradual. Dimecres, 22 de febrer, treballadors del conjunt de centres de l’empresa de sanitat privada es concentraran davant la clínica de QuironSalud situada a la plaça Alfons Carles Comín, de Barcelona.

Abans, treballadors i treballadores van realitzar dues concentracions enfront de la clínica Quirón i de la Teknon per denunciar la situació de reducció dels salaris i increment de la càrrega de treball.

El procés per negociar els servis mínims ha estat conflictiu. Segons el sindicat convocant, tot i tractar-se de centres sanitaris privats, entén que s’apliquen uns serveis com si es tractés de centres de la xarxa pública. Així, a urgències, neonats i oncologia s’han decretat serveis mínims del 100% . A la resta d’àmbits, com per exemple, els quiròfans s’han fixat uns serveis essencials equivalents als d’un diumenge. Això faria que no haguessin de funcionar. Però, el sindicat denuncia que l’empresa ha programat activitats en l’àmbit quirúrgic “per pressionar-nos”. El mateix passa amb l’atenció a les sales amb malalts ingressats, ja que es manté el nombre d’ingressos programats, encara que, només hi hagi dues persones de serveis mínims per tenir-ne cura.

Un total de 1.700 professionals convocats

A la vaga hi ha convocats aproximadament 1.700 professionals, bàsicament de l’àrea mèdica. Àrees com la neteja i el manteniment no estan cridades a l’aturada.

Les protestes i la vaga s’han produït a causa del malestar dels treballadors a causa que, un cop s’havia aprovat el conveni col·lectiu, amb una pujada salarial pactada, l’empresa va procedir a rebaixar emoluments corresponents a conceptes consolidats en nòmina, de manera que l’augment es compensava amb la rebaixa.

A més, el malestar dels treballadors i treballadores s’ha incrementat dia a dia pel fet que la càrrega de feina ha augmentat, de manera que cada cop menys persones han d’atendre més pacients, afirmen els sindicats presents al grup Quironsalud.

(publicat al Diari del Treball 20-2-2017)

Aplazadas temporalmente vacunas del calendario infantil por falta de suministro

La escasez de vacunas ha obligado al Ministerio de Sanidad a suspender la administración de dosis previstas en el calendario infantil. El desabastecimiento, que afecta a las reservas de España pero también a las de otros países europeos, se debe a una producción insuficiente por parte de las compañías farmacéuticas, según aclara la Agència de Salut Pública de la Generalitat.

En Catalunya, la situación ha llevado a anular dos recordatorios: el de la difteria y el tétanos (que van juntos) y también el de la hepatitis A. Los recordatorios son aquellas dosis que se inoculan para reforzar la efectividad de las primeras vacunas. Por este motivo, la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha restado gravedad a la decisión, dado que este contratiempo "no implica ningún riesgo" para los menores.

La dosis de difteria y tétanos que ha quedado suspendida es la que deberían recibir todos los alumnos de 2º de ESO, de 14 años. A través del envío de una circular a los padres y tutores a los institutos, la Generalitat acaba de comunicar que no hay suficientes unidades para poder administrarla, a pesar de que estaba prevista para el mes de abril. Se desconoce cuándo volverán a estar disponibles.

El otro recordatorio previsto que tampoco están recibiendo los pacientes es el de la hepatits A, que se aplica a los 6 años. Catalunya es la única comunidad autónoma que incluye esta dosis en el calendario infantil, con la excepción de Ceuta y Melilla. Las previsiones son que durante el mes de mayo lleguen nuevas unidades y resulte posible actualizar el retraso. La subdirectora Cabezas ha precisado que la vacuna de la hepatitis A es efectiva en un 97% de los casos sin necesidad de ningún recordatorio.

INSTRUCCIONES PARA PRIORIZAR

La Agència de Salut Pública ha dado instrucciones a los profesionales sanitarios para dosificar la reserva de vacunas en números rojos. Las órdenes son priorizar la primera vacunación de la hepatitis A (a los 15 meses de vida del bebé) y administrarla también a personas de otras edades si no han sido vacunadas en el pasado y ahora se disponen a viajar a un país que conlleve riesgo de contraer esta enfermedad.

La de tétanos y difteria también se reserva para personas que, sin la vacuna inicial, hayan sufrido heridas o se adentren en situaciones de riesgo, como una operación quirúrgica. Salut aclara en el comunicado que "el riesgo de sufrir un tétanos es prácticamente inexistente y un retraso en esta dosis no implica un riesgo para su salud".

UN PROBLEMA CÍCLICO QUE SE ACENTÚA

El problema de la falta de provisión se ha acentuado durante los últimos meses. Aunque no es algo nuevo. El recordatorio para la difteria, tétanos y tos ferina previsto para los 6 años lleva en números rojos desde mayo del 2015.

Antonio llevó a su hijo al CAP en cumplimiento del calendario de vacunación del pequeño, que señalaba que tocaba el recordatorio de difteria, tétanos y tos ferina. "Llame en enero porque actualmente no disponemos de esta vacuna", explica que le contaron en su CAP del distrito de Sant Madrtí. Lo hizo. "Seguimos sin tenerlas, llame la próxima semana, a ver si han llegado", fue la respuesta entonces. A día de hoy, su hijo sigue sin recibir la vacuna pertinente.

Este padre, que se muestra hasta cierto punto comprensivo ante la ausencia de vacunas, critica que nadie le avisara antes de dirigirse al CAP y también que, al parecer, nadie tenga tampoco intención de contactarle cuando ya esté disponible la vacuna que, según el calendario infantil de la Generalitat, le correponde a su hijo.

El calendario de vacunación

La vacunación durante los dos primeros años de vida se considera fundamental. En esta etapa se administran la mayor parte de las vacunas porque el sistema inmunológico de la persona está todavía inmaduro. Esto significa que no tiene anticuerpos contra enfermedades que, potencialmente, pueden ser muy graves.

No hay carencias. A los 2, 4 y 11 meses de vida se administra la hexavalente. Protege contra la difteria, el tétanos, la tos ferina, la poliomielitis o la hepatitis B. A los 4 y 12 meses el calendario prevé la vacuna contra la meningitis C. A los 12 meses y a los 3 años, los pequeños reciben también la triple vírica, que inmuniza contra el sarampión, rubeola y parotiditis ('paperas'). Ninguna de estas tres vacunas, de vital importancia para la salud de los menores, está afectada por el desabastecimiento actual. Como tampoco lo están la vacuna contra la varicela (15 meses y 3 años) o la prevenar 13.

Vacunas afectadas. La vacuna de la hepatits A se da a los 15 meses y a los 6 y 11 años. Hay escasez de esta vacuna y por eso se prioriza administrar la primera de los 15 meses. Ocurre lo mismo con los recordatorios de la difteria y el tétanos, para las que los menores que han recibido la hexavalente ya están protegidos.

(El periódico SANIDAD 17 de febrero 2017)

Fora interessos privats de la Sanitat Pública

La Sanitat Pública Catalana era el 2008 la cinquena per amunt en el rànquing de qualitat a Espanya. Al 2016 és també la cinquena, però per baix i la primera juntament amb València i Canàries les que ofereixen “els pitjors serveis sanitaris públics”.

La Generalitat destina prop de 2.400 milions d’euros a concerts sanitaris, és a dir, a la compra de serveis assistencials a operadors privats. Així se situa com la comunitat autònoma que més percentatge del seu pressupost destina a aquestes partides que suposa un 25,6% respecte al total de la despesa sanitària, molt per davant de Madrid (10,6%) o Canàries (10,5%) i també és l’única de tot l’Estat Espanyol en què els centres públics i privats formen part de la xarxa d’atenció pública SISCAT.

D’altra banda, Catalunya és la comunitat autònoma que ha retallat més en el pressupost en salut. Des del 2011 s’han aplicat unes retallades pressupostàries de 1500 milions d’euros al sistema públic el resultat està sent una degradació continuada que es plasma per exemple en que Catalunya és la comunitat autònoma que més pacients té actualment en llistes d’espera

Aquesta degradació i pèrdua de qualitat del sistema públic ha servit d’excusa per augmentar el negoci de la sanitat privada. S’han fet externalitzacions de serveis sanitaris a entitats privades amb ànim de lucre i milers de pacients derivats a centres que fan de la salut un gran negoci pagant el sistema públic, és a dir amb la recaptació dels nostres impostos.

 Els discursos sostinguts i mantinguts des de fa anys per part d’alts càrrecs responsables de la sanitat pública catalana -que curiosament molts provenen del sector privat i interessats en que la gestió de la sanitat pública es faci a partir de fórmules de dret privat argumentant la suposada ineficàcia del servei públic. Doncs bé, recentment el conseller de Salut, Antoni Comín, s’ha vist obligat a desmentir públicament aquesta fal·làcia i a reconèixer que l’activitat sanitària pública és més econòmica i amb millors resultats de qualitat. Així mateix els nombrosos casos de corrupció que han sortit a la llum pública provenen del sector consorcial i de les grans corporacions privades.

Per tant, ens reafirmem en la nostra posició en defensa del caràcter nítidament públic del sistema i no el “mitificat públic-privat” en ús i abús en l’actualitat, perquè quan parlem de sanitat pública estem parlant d’accessibilitat universal, que té una funció i vocació de servei al bé comú, que respon a uns valors democràtics i que busca el màxim benefici social.

NO A DESCAPITALITZACIÓ I PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA

(publicat a http://www.iaioflautas.org/blog/2017/02/13/fora-interessos-privats-de-la-sanitat-publica/

Las deficiencias en la sanidad del Baix Llobregat aumentan por la falta de especialistas

La sanidad catalana empeora día a día y cada vez son más las comarcas afectadas. Esta vez es el Baix Llobregat quien denuncia las deficiencias de su sistema sanitario. Por ello, alcaldes y concejales de los treinta municipios han pedido a la Generalitat un plan comarcal para mejorar la sanidad, tanto a nivel de la atención primaria como a nivel de la atención hospitalaria.

Así lo han acordado en una reunión convocada por el presidente del Consejo Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, para analizar la situación actual de la sanidad en esta comarca.Según Perpinyà, los representantes de los diferentes municipios también han puesto de manifiesto su "inquietud" por la inestabilidad de las plantillas de los centros médicos y la falta de especialistas.

En declaraciones a los medios de comunicación, el presidente del Consejo Comarcal ha explicado que "se pide que se hagan propuestas de mejora en la atención sanitaria, revisando los Centros de Atención Primaria, los Centros de Urgencias de Atención Primaria y la situación de las urgencias de los hospitales".

Alcaldes y concejales han acordado solicitar, en el plazo de un mes, un encuentro con la Conselleria de Salud para trasladar las necesidades sanitarias del Baix Llobregat y sus propuestas de mejora.

LISTAS DE ESPERA Y URGENCIAS

Al Conseller de Salut Comín se le amontonan los problemas. A la falta de personal se le suma la falta de camas en las urgencias de los grandes hospitales catalanes. A diario sindicatos como Marea Blanca o CE SAP Muntanya denuncian el colapso permanente y las largas listas de espera que tienen que soportar los pacientes. Algunos como en el caso del Vall d’Hebron tienen que esperar hasta dos años para una primera visita con un especialista.

Este jueves la situación en las urgencias era de 117 enfermos esperando cama en el Hospital del Mar, de los cuales 16 esperan desde hace más de dos días, y 41 pacientes esperando hospitalización en el Taulí. Otros centros como el Bellvitge, el Valld’Hebron o el Hospital de Viladecans también se encuentran en situaciones de saturación y de falta de recursos.

A día de hoy el conceller Toni Comín sigue sin poner remedio a la situación pese a la denuncia constante que hacen los profesionales de la sanidad y las urgencias en Catalunya.

(publicat a CatalunyaPRESS te informa, 11-2-2017)

Canvis polèmics a la selectivitat

Els grups de WhatsApp dels estudiants de 2n de batxillerat treuen fum. L’anunci que va fer dimecres la secretaria d’Universitats i Recerca sobre els canvis en la tria d’assignatures a la fase general per a la selectivitat d’aquest any ha desfermat la indignació entre els alumnes.

Fins ara els estudiants havien d’examinar-se obligatòriament de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera i història o història de la filosofia, i una matèria de modalitat que podien escollir entre 20 opcions. Ara només tindran 4 opcions per triar aquesta matèria de modalitat: llatí, matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials i història i fonaments de l’art. A la fase específica -que és voluntària i serveix per apujar nota- podran seguir triant entre 20 opcions.

Davant d’aquest fet, els estudiants han iniciat una recollida de firmes a la plataforma Change.org per reclamar que “no es canviïn les normes de joc a mitja partida”; és a dir, que no hi hagi modificacions a mitjans de curs en una prova amb tanta importància com la selectivitat. Al tancament d’aquesta edició, la petició -que van obrir dijous- havia recollit més de 12.000 firmes. “És una decisió injusta i ens havíem de mobilitzar”, apunta Sergi Cano, l’impulsor de les firmes i estudiant de La Salle Gràcia de Barcelona. “Quan queden pocs mesos per a la selectivitat no es pot canviar el plantejament que se’ns havia fet en un inici”, apunta Cano.

Cano explica que, com la majoria dels seus companys, es va assabentar dels canvis per la premsa i es mostra molt “decebut”. Les seves queixes se centren en el fet que els estudiants ja s’havien inscrit en algunes optatives des de 1r de batxillerat pensant a fer-les a la selectivitat. I ara, menys de 4 mesos abans, “han canviat les condicions”.

Una altra de les queixes és que alguns estudiants tenien pensat fer alguna d’aquestes 4 assignatures a la fase específica. “Ara es veuran en condicions de desigualtat”, expressa Cano.

El mateix opina Ada Fernández, estudiant del Col·legi Montclar d’Igualada, que es mostra preocupada per si els canvis faran que li baixi la nota i que, com a conseqüència, no pugui entrar a comuniciació audiovisual. Fernández -que es va assabentar dels canvis a la prova pel compte d’Instagram d’una bloguera- explica que “tenia coll avall que no faria matemàtiques a la selectivitat”, i considera “injust” que se’ls avisi quan queda “tan poc temps”.

Indignació als instituts

La secretaria d’Universitats i Recerca, per la seva banda, assegura que els canvis ja se sabien des del Saló de l’Ensenyament de l’any passat i insisteix que els centres coneixien la modificació, com a mínim, des de l’inici de curs.

El cas és que, tot i que el Govern va assegurar en tot moment que a Catalunya no hi hauria canvis a la selectivitat -en el marc del CIC van aprovar la continuïtat de les PAU-, no va ser fins al desembre que el ministeri d’Educació, Cultura i Esports va publicar una ordre que va garantir que no es faria una prova com la revàlida. Aquesta ordre introduïa la modificació de l’elecció de l’assignatura de modalitat de la fase general de la selectivitat.

Immersos en un estira-i-arronsa, el Govern defensa que aquesta ordre implica que el ministeri s’ha acostat al posicionament de Catalunya i no al contrari.

Davant d’aquesta seqüència de fets, els professors d’institut es mostren cansats i sorpresos pel que qualifiquen com a canvi “d’última hora” de la selectivitat. “Fa temps que amb el debat de la Lomce anem a la bona de Déu. Ens asseguraven que no hi hauria canvis però mai sabíem què passaria realment”, apunta Montse Ciuró, directora de l’Institut Doctor Puigvert de Barcelona, que lamenta haver hagut de treballar amb aquesta “incertesa”.

Segons assegura aquesta directora -i en contrast amb el que s’apunta des de la secretaria d’Universitats-, no ha sigut fins aquesta setmana que se’ls ha informat de l’última modificació de la selectivitat. “Fa molts anys que la secretaria ens reunia el primer trimestre per informar-nos de la selectivitat, i aquest any no s’ha produït la trobada”, apunta Ciuró. En aquest sentit, assegura que el claustre de l’Institut Doctor Puigvert no es mostra contrari al canvi, sinó al fet que no se’ls n’hagi informat fins ara.

Una situació similar denuncia la coordinadora del batxillerat internacional de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona, Anna Díaz, que assegura que aquesta situació “crea angoixa” a l’hora d’organitzar el curs acadèmic. “Anem a misses dites”, conclou.

(publicat al Diari Ara, 11 de febrer de 2017) 

Conferència "La salut de la sanitat"

Avui hem celebrat la conferència: La salut de la sanitat.
Dos ponents ens han posat al dia, en Toni Barberà (metge) i en Salvador Arias (sindicalista).
Hi ha hagut força assistència tenint en compte que avui se celebrava l'aplec de Sant Sebastià, suspès fa dies a causa del mal temps, diferents encontres esportius i algunes activitats culturals per la comarca.

En Toni Barberà amb la seva facilitat de paraula ens va fer veure un concepte diferent de salut. Sempre tenir salut ho hem entés com el fet de no patir cap malaltia. I evidentment, és així. Però també és salut, tenir un sostre sota el qual poder dormir, tenir una feina digna, un entorn saludable....
I sobretot, ens va deixar ben clar la necessitat d'encetar una lluita per a canviar tot allò que no ens agrada i que ens fa mal.

En la seva explicació, Toni Barbarà va parlar en primer lloc de la diferència entre els conceptes de salut i sanitat, i com és necessari invertir més en salut, en qualitat de vida, per necessitar, i gastar menys en sanitat. Posteriorment va fer un repàs de la situació actual a Catalunya del sistema públic de salut, i com aquest s'està veien amenaçat per les retallades pressupostàries tendent a la privatització i a debilitar el caràcter universal amb mesures com el "co-repagament" (ja que l'atenció i els medicaments ja els paguem un cop amb els nostres impostos) i per la direcció que està agafant en els darrers anys la política sanitària,

Barbarà va presentar el projecte de Dempeus, sorgit durant el govern tripartit per plantar cara en favor d'una salut pública i de qualitat, i quines són les seves propostes: 1) Democratització de la salut pública. 2) Més atenció a les persones amb afeccions poc usuals. 3) Defensa del caràcter netament públic del sistema de salut (ni privat, ni mixte, ni compartit).

Ens vam quedar amb ganes de continuar escoltant-lo

Reinvindacions per una sanitat pública

Més personal, més dotació per atenció primària i reobrir serveis tancats. Aquestes són les principals reivindicacions de diferents col·lectius per una sanitat pública aplegats sota el paraigua de la Marea Blanca de Catalunya. Han estat prop d’un centenar de persones les que han enviat el missatge en una concentració davant el Departament de Salut.

“Volem revertir les retallades dels anys anteriors”, ha expressat Enric Feliu, de la Marea Blanca. Si bé el projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, suposa un augment de 408 milions respecte el 2015, només aconsegueix revertir parcialment les retallades des des del 2010. “Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat”, deia fa unes setmanes el conseller de Salut Toni Comín al Parlament. Feliu, ha recordat que “el metge d’urgències no pot esperar per passar el malalt a planta”. “Tampoc no poden esperar la metgessa que ha d’assumir més pacients perquè no es cobreixen les baixes del personal o la infermera que no té lliteres disponibles pels malalts”, ha afegit.

Els assistents també han reivindicat una partida més gran per reduir les llistes d’espera després que la dotació pel Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera hagi patit una rebaixa en 39 milions d’euros. Una altra reivindicació visible ha estat la de posar en valor l’Atenció Primària. “No arreglarem una situació dramàtica als hospitals mentre hi hagi un 20% de retallada en atenció primària”, ha dit Toni Barbarà, portaveu de Dempeus per la Salut, en relació a les retallades que ha patit aquest àmbit assistencial.

Dues manifestants durant la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

D’altra banda els manifestants també han posat el focus de protesta en l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que s’encarrega de la gestió i l’avaluació en l’àmbit de les incapacitats laborals. “Denunciem el conveni entre l’Institut Català de la Salut i l’ICAM perquè es guia per criteris economicistes i no per criteris de salut”, ha dit una portaveu de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM (la PAICAM).

Amb la mirada posada en els mestres

El reclam per uns “pressupostos socials” en sanitat arriba just després que el col·lectiu de mestres hagi aconseguit amb les protestes una millora en els pressupostos pel que fa a la partida d’Ensenyament. “Ja no demanem 4.000 professionals més, amb 1.000 treballadors en l’àmbit de la salut, amb contractes no precaris ens conformem”, ha dit Barbarà.

“Quan la mobilització i la pressió social és més forta és més fàcil aconseguir objectius i segurament nosaltres no fem prou, hem de ser més. Si la reivindicació d’una educació pública és imprescindible, la reivindicació d’una sanitat pública és urgent”, ha assegurat Toni Barbarà.

(El diari de la Sanitat - Blanca Blay)

Estrenem butlletí !!!

Alguns de vosaltres ja el teniu però per aquells que encara no els ha arribat us el podeu baixar clicant damunt del nostre anagrama.

La deu informa