Guàrdies “inhumanes” davant de la precarietat laboral
Les jornades de 24 hores als hospitals posen en risc els facultatius i danyen la conciliació familiar
“Les guàrdies mèdiques són inhumanes i ho paguem tots”, advertia fa uns dies Nicolás Umpiérrez Mayor en una carta a la directora d'EL PAÍS. Aquest lector explicava el cas d'una cirurgiana que, després de 23 hores desperta i 21 de guàrdia procedia a operar un altre pacient. Un cas de “ficció basat en fets reals”, aclaria, però que posava el focus en els riscos del sistema de guàrdies mèdiques. El sector admet que és un tema recurrent però ningú hi troba solucions: els metges estan obligats a fer guàrdies, que a la majoria els convenen per complementar el sou i sortejar la precarietat laboral. Però el cansament de 24 hores afecta el rendiment i, per tant, el pacient.
Un cas real és el d’Irene Bermell, anestesiòloga a l'hospital de Bellvitge. Fa guàrdies presencials de 24 hores des del 2003. “No totes les guàrdies són molt dures però, per molt bones que siguin, has d'estar 24 hores sense saber si podràs menjar a la teva hora, si podràs descansar…”, admet.
Els metges estan obligats a fer guàrdies fins als 50 anys. Es tracta de jornades que, en ocasions, concatenen amb el seu horari de feina ordinari, arribant a sumar 24 hores continuades en actiu. Per llei, els metges no haurien de superar, en conjunt, les 49 hores setmanals de feina, encara que el sindicat Metges de Catalunya admet que, en realitat, en fan moltes més. “Aquest sistema és insostenible. Es fan les guàrdies que faci falta per cobrir les necessitats del servei”, apunta el secretari general de MC, Josep Maria Puig.
Risc per hores
Algunes especialitats són més sofertes que d’altres. Les quirúrgiques, com cirurgia o anestèsia, o la porta d'urgències poden complicar-se més durant les guàrdies. “A mesura que avancen les hores, el cansament repercuteix en el rendiment. Si arribes a les sis del matí i necessites una intervenció, et trobaràs amb el cirurgià i l'anestesista que porten 20 hores veient malalts, operant… Tens més risc si t'operes”, reflexiona Puig. Bermell, que és anestesiòloga i fa unes quatre guàrdies al mes —sempre presencials perquè així ho requereix la seva especialitat— matisa: “Tenim una capacitat de resposta ràpida. El risc per al pacient es minimitza per aquest esforç extra del professional”, agrega.
El sector relata que les hores pesen, però no tant com la pressió assistencial. En qualsevol cas, aquest tàndem és el que posa en risc professionals i pacients. “El problema no és estar 24 hores seguides, sinó la impossibilitat de repartir la càrrega laboral per falta de recursos humans”, valora Gustavo Tolchinsky, secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Hi coincideix Bermell, que critica l'ús abusiu del sistema per a qüestions no urgents i la falta de descans dels professionals. "Hi ha una alta pressió assistencial perquè no només s'atenen emergències, sinó també coses banals. La sobrecàrrega per la xifra de pacients causa un desgast del qual no pots recuperar-te en un dia", apunta l'anestesiòloga.
Malgrat la duresa de les guàrdies, els metges les necessiten com un complement laboral. “La meitat del nostre sou o més són les guàrdies. Si les eliminessin, es notaria. No saps el que és el sou base d'un especialista. Sense guàrdies no podries ni pagar la hipoteca”, lamenta Bermell. Segons una enquesta del Col·legi de Metges de Sevilla, el 95% dels metges no pot prescindir de les guàrdies. No obstant això, adverteix Puig, al mateix temps, aquest sistema precaritza la professió. “Les guàrdies formen part del sistema, no pots escollir fer-les o no. I, de vegades, són una forma de tenir metges en precari perquè els contractes per cobrir les guàrdies del teu servei que no pots assumir”, agrega Puig. Aquest afirma que el més habitual és fer entre quatre o cinc guàrdies al mes, quantitat que puja a fins a set a l'estiu per les vacances.
A Catalunya, una guàrdia presencial en dies laborables es cobra a 24,56 euros l'hora (288 euros la jornada de 12 hores). Els festius i caps de setmana, a 27,75. Les guàrdies localitzables —el metge no es troba al centre sanitari però està disponible a casa seva— es cobren a 9,82 euros entre setmana i 11,10 els dissabtes i festius. “De vegades aquestes quantitats estan per sota del que marca la llei, que diu que les hores de guàrdia han de pagar-se, almenys, al mateix preu que l'hora normal”, apunta Puig.
Les jornades de 24 hores també passen factura a la conciliació familiar, especialment els caps de setmana. “Entre setmana no es nota tant, però el dissabte és esgotador. Matines, vens a l'hospital, passes tot el dia i tota la nit treballant i el diumenge encara ets aquí. Quan arribes a casa, si la guàrdia ha estat dolenta, necessites descansar, de manera que ja no pots fer plans amb la família. I l'endemà, torna a sonar el despertador: són dues setmanes de feina ininterrompuda”, lamenta Bermell.
Les perspectives no són afalagadores i eliminar les guàrdies tampoc està sobre la taula. "No hi ha alternativa. no hi ha metges suficients per instal·lar torns, com a infermeria. I nosaltres no fem un horari, fem una feina: no pots deixar una operació a mig fer perquè s'acaba el teu torn", apunta Puig. "Més que eliminar guàrdies, caldria augmentar els descansos després d'elles", opina Bermell.
