La Sanitat Pública Catalana era el 2008 la cinquena per amunt en el rànquing de qualitat a Espanya. Al 2016 és també la cinquena, però per baix i la primera juntament amb València i Canàries les que ofereixen “els pitjors serveis sanitaris públics”.
La Generalitat destina prop de 2.400 milions d’euros a concerts sanitaris, és a dir, a la compra de serveis assistencials a operadors privats. Així se situa com la comunitat autònoma que més percentatge del seu pressupost destina a aquestes partides que suposa un 25,6% respecte al total de la despesa sanitària, molt per davant de Madrid (10,6%) o Canàries (10,5%) i també és l’única de tot l’Estat Espanyol en què els centres públics i privats formen part de la xarxa d’atenció pública SISCAT.
D’altra banda, Catalunya és la comunitat autònoma que ha retallat més en el pressupost en salut. Des del 2011 s’han aplicat unes retallades pressupostàries de 1500 milions d’euros al sistema públic el resultat està sent una degradació continuada que es plasma per exemple en que Catalunya és la comunitat autònoma que més pacients té actualment en llistes d’espera
Aquesta degradació i pèrdua de qualitat del sistema públic ha servit d’excusa per augmentar el negoci de la sanitat privada. S’han fet externalitzacions de serveis sanitaris a entitats privades amb ànim de lucre i milers de pacients derivats a centres que fan de la salut un gran negoci pagant el sistema públic, és a dir amb la recaptació dels nostres impostos.
Els discursos sostinguts i mantinguts des de fa anys per part d’alts càrrecs responsables de la sanitat pública catalana -que curiosament molts provenen del sector privat i interessats en que la gestió de la sanitat pública es faci a partir de fórmules de dret privat argumentant la suposada ineficàcia del servei públic. Doncs bé, recentment el conseller de Salut, Antoni Comín, s’ha vist obligat a desmentir públicament aquesta fal·làcia i a reconèixer que l’activitat sanitària pública és més econòmica i amb millors resultats de qualitat. Així mateix els nombrosos casos de corrupció que han sortit a la llum pública provenen del sector consorcial i de les grans corporacions privades.
Per tant, ens reafirmem en la nostra posició en defensa del caràcter nítidament públic del sistema i no el “mitificat públic-privat” en ús i abús en l’actualitat, perquè quan parlem de sanitat pública estem parlant d’accessibilitat universal, que té una funció i vocació de servei al bé comú, que respon a uns valors democràtics i que busca el màxim benefici social.
NO A DESCAPITALITZACIÓ I PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada